Coolture Magazine

Entre dos aguas, d’Isaki Lacuesta, gran triomfadora de l’onzena edició dels Premis Gaudí

Disminuir tamaño de fuente Aumentar tamaño de fuente Texto Imprimir esta página

ACC / Lucia Faraig

 

Dotze anys després de La leyenda del tiempo, Isaki Lacuesta va decidir tornar a Cadis i rescatar els seus dos protagonistes, aleshores nens i ara homes immersos en un entorn poc esperançador. La proposta, que ja va conquerir el darrer Festival de San Sebastián, corona el palmarès dels onzens Premis Gaudí i tanca un díptic insòlit al cinema català. Entre dos aguas s’ha alçat com la triomfadora de nit, guanyant els premis a Millor pel·lícula en llengua no catalana, Millor direcció i Millor actor protagonista per Israel Gómez Romero. El film també s’endú els Gaudí a Millor muntatge, per Sergi Dies, Millor fotografia, per Diego Dussuel, Millor so, per Amanda Villavieja i Alejandro Castillo, i Millor música, per Kiko Veneno i Raül Refree.

 

ACC / Lucía Faraig

 

La nombrosa presència a les nominacions d’un cinema dirigit per dones també s’ha vist reflectida en un palmarès que inclou Les distàncies, d’Elena Trapé, com a Millor pel·lícula, La última virgen, de Bàrbara Farré, com a Millor curtmetratge, i Vida privada, de Sílvia Munt, com a Millor pel·lícula per a televisió. Tanmateix, brillen entre les guanyadores Viaje al cuarto de una madre, de Celia Rico, amb el Premi especial del públic i tres premis de l’Acadèmia – entre ells el de Millor guió– i El fotógrafo de Mauthausen, de Mar Targarona, amb quatre guardons.

 

ACC / Lucía Faraig

 

Els Gaudí per a Lacuesta i Rico demostren els forts vincles del cinema català amb l’espanyol i l’europeu: el cineasta gironí, reconegut fa poques setmanes amb una exposició i una retrospectiva al Centre Pompidou de París, ha estat capaç de radiografiar com ningú el desesperançat panorama que es viu a la Badia de Cadis. També la directora andalusa Celia Rico és un exemple: instal·lada a Barcelona des del 2003, ara exerceix de professora de Direcció a l’ESCAC i ha gestat a Catalunya la seva opera prima, que ha acabat rodant a Constantina (Sevilla). Kiko Veneno, d’arrels catalanoandaluses, ha estat premiat juntament amb Raül Refree per la música d’Entre dos aguas.

 

ACC / Lucía Faraig

 

En l’apartat interpretatiu, la química que demostren Lola Dueñas i Anna Castillo, mare i filla a la ficció a Viaje al cuarto de una madre, ha fet que s’emportin els Gaudí a Millor actriu protagonista i secundària, respectivament. Oriol Pla, per la seva banda, s’ha endut el guardó a Millor actor secundari per la seva feina a Petra. És el seu segon Gaudí consecutiu, després de l’aconseguit l’any passat en la mateixa categoria per Incerta Glòria. Per la seva banda, l’Acadèmia  ha reconegut amb el premi a Millor actor protagonista, l’emotiva tasca d’Israel Gómez Romero, intèrpret no professional, a Entre dos aguas.

 

ACC / Lucía Faraig

 

Els guardons més populars

Creat l’any passat amb una magnífica recepció, l’Acadèmia de Cinema Català ha tornat a obrir els guardons a la votació popular amb el Premi especial de públic, que enguany ha recaigut en Viaje al cuarto de una madre, escollida pels espectadors com la millor pel·lícula de l’any.

ACC / Lucía Faraig

 

Un dels moments més emotius de la gala ha arribat amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2019, que ha recollit Joan Pera de mans de Mercè Sampietro, distingida amb aquest guardó l’any passat. Estimadíssim pel públic des dels temps del televisiu Doctor Caparrós, i que va viure tot un fenòmen teatral al costat de Paco Morán amb obres com La extraña pareja o La jaula de las locas, l’actor mataroní s’ha endut aquest reconeixement per la seva feina als escenaris, al cinema (amb treballs com Forasters o la recent Yucatán) i doblant al català i castellà a Woody Allen o a Rowan Atkinson. El Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter ha reconegut anteriorment les carreres de Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Ventura Pons (2015), Rosa Maria Sardà (2016) i Josep Maria Pou (2017) i Mercè Sampietro (2018).

 

Premiats experimentats

Vuit anys després de Bicicleta, cullera, poma, Carles Bosch i el productor Tono Folguera han repetit el guardó a Millor documental per Petitet, un homenatge “rumbero” al músic Joan Ximénez. Pel que fa al Gaudí a Millor pel·lícula d’animació, la guanyadora ha estat Memòries d’un home en pijama, de Carlos Fernández de Vigo. I l’excel·lent trajectòria de festivals i premis internacionals de la polonesa Cold War, de Pawel Pawlikowski, es reflecteix també als Gaudí, com a Millor pel·lícula europea.

ACC / Lucía Faraig

 

D’entre els guanyadors d’aquest any, destaquen professionals experimentats com Lluís Rivera, guanyador del premi als Millors efectes visuals juntament amb Laura Pedro i Ricard Barriga, per Superlópez. Rivera ja tenia tres premis de l’Acadèmia, per Anacleto: Agente secreto (2015), [REC] 4: Apocalipsis (2014) i Los últimos días (2013). També repeteixen, totes dues per la seva feina a El fotógrafo de Mauthausen, Mercè Paloma i Caitlin Acheson. La primera ha recollit el tercer Gaudí de la seva carrera pel vestuari del film: l’any passat el va guanyar per Incerta Glòria i a l’edició de 2015 el va aconseguir per Stella cadente. Per la seva banda, Acheson s’ha endut el Gaudí a Millor maquillatge i perruqueria, al costat de Jesús Martos. Ja l’havia guanyat a l’edició de 2012 per Bruc: la llegenda. L’experimentada Rosa Ros, per contra, s’ha emportat el primer Gaudí de la seva trajectòria per la direcció artística d’El fotógrafo de Mauthausen.